ICONA

 

descarga

No m’enviis icones al whatsup: arrenca’m la roba, desfes-me corrents, no prometis i fes. Oblida els petons que salten i els cors que es mouen i els testimaresempre que no volen dir res.

No m’escriguis, no usis pantalles. Regala’m llibres. Escolta’m i abraça’m. Camina vora meu com si això fos l’únic important a fer. I somriu quan em vegis, com qui perd el seny. Estima’m aquí i ara i que aquí i ara sigui sempre i sempre més.

No m’enviis icones al whatsup que no és pas el meu mòbil qui t’estima. Ell no té memòria ni pell.

Revistes de cinema i dones mig nues

sexisme

Estimada revista Fotogramas: són molts anys de relació (#ostitu més de 20!!) i per això em sap greu dir-te adéu. Però el dia ha arribat. El dia és avui.
Per què et preguntaràs i t’ho diré: tinc un fill de 10 anys que es comença a aficionar al cinema, a les critiques, a les puntuacions… I que es mira les vostres portades (els números de l’estiu son escandalosos!!!) i em pregunta perquè una revista de cine té dones mig nues en portada.
Jo, que sóc de bona fe i visc en una realitat quotidiana poc sexista… La veritat és que no m’hi havia fixat massa. Però té raó. No poseu a les actrius fent el seu personatge sino en bikini i cara de #tincganesdefollar (ja sabeu quina cara és!) i en canvi no ho feu amb els actors.
Diuen que la cara és el reflex de l’ànima i per tant( i com em dol descobrir-ho tan tard) sou una revista sexista.
Fa uns mesos (des de un especial increïble de la vostra competidora, Cinemanía) que he estat comprant les 2 revistes i sotmetent-les a anàlisis buscant la resposta a la pregunta del meu fill.
Així doncs: juliol: vosaltres la Blanca Suárez en bikini, ells l’especial 250 raons per estimar el cinema; agost: vosaltres Margot Robbie ensenyant cames en posat sexy, ells Haley Queen i Joker; setembre: vosaltres l’Ana de Armas en sostens i aquella cara, ells McConaghey en el seu personatge de Els homes lliures de Jones.
Aqui vaig dir: la portada d’octubre confirmarà la sospita. Si a l’octubre Fotogramas fa una portada sobre un personatge, un director o una peli: la compraré un número més i li podré dir al meu fill: “era estiu, Joan, però Fotogrames no és sexista…”
… Sino… Deixaré de comprar-la desprès de 20 anys.
Avui he anat al quiosc i he comparat de nou.
I aquí us deixo el motiu del meu comiat.
Ets una gran actriu Felicity, no cal que ens miris així… I Sr. Burton, un plaer veure’l de nou.
Enyoraré alguna de les mítiques seccions de Fotogramas (Mr Belvedere forever yours!) però s’ha acabat.
Si per vendre una revista de CINEMA heu de posar dones mig nues a la portada, amb mi no hi compteu.
No tinc resposta pel meu fill (últimament em passa molt) però si que tinc un altre exemple a oferir-li.
Revista Cinemanía: espero que això sigui el principi d’una gran amistat.

Estimada Bridget

images

Estimada Bridget

Hola, com estàs? Reconec que si, que poso estimada i és cert. Són anys de relació, estimada Bridget, anys de saber de tu, de riure amb les teves peripècies, reconèixer els teus quilos de més com a meus i sentir-me, en algun moment, identificada amb tu i la teva vida. Ai Bridget. Tu en tenies 30 i pocs i jo 20 i alguns i ara, tu superes els 40 i jo m’hi encamino.

Ai Bridget. Ahir vaig anar a veure’t amb unes amigues. Tot dones a la sala, estimada, tot dones. Però suposo que això, ja ho sabies. Reconec, estimada Bridget, que vaig riure en alguns moments (el guió de la brillant Emma Thompson s’aguanta molt bé i permet moments molt divertits i algun de tendre i tot) i que segueixo enamorada del Sr.Darcy, com tu, però Bridget… estimada Bridget… què ha passat?

Com pot ser que el teu fet destacable dels darrers 10 anys és que hagis perdut els quilos de més? Bridget! T’has sofisticat estimada, això és un fet. El pis, la roba, la presència… estàs realment millor Bridget. I tens una boníssima feina i has enviat a la merda a ta mare, i tens un grup d’amics i amigues que, reconeguem-ho, son fidels, divertits i fantàstics. Bridget, has triomfat! Però no perquè hagis perdut 5 o 10 quilos, estimada. I a més…com és que segueixes trista? Ah… és clar, segueixes soltera. I això, oi Bridget, és terrible!

Bridget… en algunes coses, estimada, t’he de renyar. Jo no vull dir-te com has de viure la teva vida, només faltaria, però de debò vas pel món amb condons caducats? Amb 43 anys? O el que encara és pitjor i tu no ho neges, estimada, que sabies ques ho estaven de caducats i que així tenies més possibilitats de quedar-te embarassada perquè el preservatiu estava en males condicions i que ho vas fer expressament? Però… Per què?

Si volies ser mare, no necessitaves un home i per tant, no calia fer tot el show, però vaja, que a vegades les coses no surten com una esperava, d’acord, però a partir d’aquí, no menteixis senyoreta Jones, ni juguis a dues bandes ni facis creure a dos homes que són el pare del fill, no?

Estimada Bridget, això no es fa, ja no es porta. Ja no es portava ni quan tu en tenies trenta i poc i jo vint i alguns. Imagina’t ara.

Bridget, de debò a Anglaterra els homes son així? No n’hi ha de calbs, tarats, divorciats amb fills, o que no volen saber res d’una dona embarassada? De debò els homes s’enamoren de dones que no coneixen només perquè els diu que duen un fill seu? Brigdet, tota la vida queixant-te i mira!

I estimada Bridget, de debò… a les alçades de la vida que estàs, que estem… encara amb temes adolescents de tamany i parlant de fer l’amor durant 6 hores? 6 hores Bridget? Per favor! Quin avorriment!

Estimada Bridget, has crescut i et veia bé, et veia molt millor, però segueixes sent tu: previsible, carca, acomplexada i una mica estúpida. Casar-se i tenir fills no ha de ser l’objectiu d’una dona, sinó només una opció. Si ens representes, si aspires a fer-ho com fa anys, has d’evolucionar i no deixar aquest rol a les secundàries més joves passades de voltes que només parlen de follar i follar sense importar res més.

Bridget estimada, tu no canviaràs mai, però espero que les dones si, que les dones que ahir et miravem si i que sapiguem que la teva història és més de ciència ficció que Alien. I mira, també va d’un embaràs.

Ah… i ara una cosa que m’ha tocat a nivell personal, mira… això de que quan un es casa i té fills els sexe acaba i es converteix en una cosa avorrida, sense interès i sense cap plaer…. mira, ara si que t’ho diré clar: com es nota que no has estat mai casada.

Bridget, estimada Bridget… ai no m’ho pensava però ja veig que això és una carta de comiat. Que et vagi tot molt bé, de debò, et desitjo el millor món. Tan debò tots els teus somnis es facin realitat. I els meus. Tot i que ja veig, que no son els mateixos.

Una abraçada Bridget i si la veus, diga-li a la Renée que a mi em semblava una dona preciosa i que em sap greu formar part d’aquesta societat que l’ha obligat a operar-se tan que gairebé no pot obrir els ulls.

La preferia amb els quilos de més, sincerament. Com a tu.

Desamor

No sabia què posar-me per sortir a sopar sense tu, així que m’he quedat nua damunt del llit i no he menjat res.

Ara ja entenc perquè diuen que els desamors, aprimen. 

LA NOSTRA CANÇÓ


Una ja sap, que ja és gran, que l’amor no dura per sempre i que el que dura per sempre fa molt que no és amor. Que d’una relació que s’acaba se n’ha d’esperar més males que bones estones i que amb sort et quedarà alguna cosa important que vau viure junts i els bons records. 

Te’n quedarà el com us vau conèixer, la paraula romàntica que us dèieu carinyosament, aquell lloc secret, aquell secret que només vosaltres sabreu i també, la vostra cançó.

És de bona educació, ara que ja som grans i sabem que l’amor no dura per sempre, que amb la nova parella no esbombeu els secrets compartits amb l’anterior, que no aneu a aquell lloc, que canvieu de paraula carinyosa i si pot ser, de cançó.

Fa més bonic el record d’un bon amor que va durar el que havia de durar si nosaltres mateixos no el venem per quatre somriures nous. 

Significa, si ho fem així, amb certa decència, que ens estimem a nosaltres mateixos i el que hem estat i que amb els anys, aquests que ja tenim ara que som grans, hem guanyat també en elegància. 

No he dit mai el que et deia a tu a ningú. I ja m’està bé.